Poesia Miró
  • Portada
  • Copa Poètica
  • Projecte Àgatha
  • Fotografies
    • Personatges mediàtics
    • Projecte Àgatha
    • Actes a Alella
    • Actes literaris diversos
    • Centre comarcal lleidatà
    • Diversos
    • Entre 2 gegants
    • Homes de paratge
    • Ateneu Barcelonès
    • Jocs florals de Perpinyà
    • Mataró Ràdio
    • Medalla d'honor de Barcelona
    • Presentacions de llibres
  • Comentaris sobre l'obra d'Eduard Miró
  • Articles de premsa
  • Curriculum
  • Entrevistes
  • Perfum de silenci
  • Poemes premiats
  • Punts de llibre poètics
  • Publicacions
    • Publicacions pròpies
    • Publicacions compartides
    • Obres en preparació
  • Tria de poemes
  • Contacte
  • Informació sobre concursos
  • Agenda
  • Programes de radio

Tria de poemes

                             Als absents                                  

Te´n vas amb les mans plenes

mirant vers l´horitzó,

reconciliada i amb bondadesa.

tots els blaus t´inviten

a seguir el camí sense retorn.

Xiula´ns des del xiprer més altiu

i aixecarem el cap mirant enlaire.

O sabrem que estàs surant

damunt de la mar calma.

I quan l´estel més brillant

ens il.lumini les nostres petjades,

les emmarcarem en un cel

ple de gotes d´aigua.

Quin calfred més gran

sento avui a l´espatlla !

Quan recordo el darrer bes

i un lleu somriure en la mirada.

Els teus llavis segellats

sé que no tornaran a besar-me,

però,dorm tranquil.la en el bressol

que avui és més dolç encara

 perquè sé que ha estat trenat

amb un miler de plomes d´àngel.


                                         Eduard Miró i Saladrigas

----------------------------------------

                                         Les empremtes                                           
 
Pels racons del blat,

les empremtes del temps

acaronen el vent

amb l´alè del pa.

Brodant fils de boira

el sol no gosa mirar-lo,

mentre el tren pentina

tot el xiscle de la via.

Un esguard serè

s´imposa en l´àrid capvespre

i la lluna esquinçada

pren la trona de la nit.

L´espiga s´estilitza

per sorprendre vianants,

l´ombra dels quals

s´arrossega per un mar d´or.

Cerquem l´esguard d´infant,

que s´enlluerna

en les escumes del cingle

quan el sol l´encega.

------------------------------------


Un acròstic per Nadal des del Poblenou

                              Recitat en el programa "Els Matins de TV3", el 24-XII-2009                             

Neva  en silenci

Arran de platja,

Dolçor de nata

Acaronant la sorra.

L´ona s´agenolla

 i el mar prega...

                                         Eduard Miró i Saladrigas


-----------------------------------------

A la Núria Xicola                          

Anit,sol,he gaudit del cel

i les quatre puntes de l´estel

m´han esbossat la lletra N

que havies resseguit fins ara.

Però allargassant la mirada

m´he trobat el teu mar

i tot l´horitzó

m´ha delimitat el teu nom

cavalcant damunt les ones:

La   N nodrint d´arpegis el silenci.

Una Ú,perfecte, que ungia la sal

La   R rendida de nostàlgia.

Una  I intimant amb l´escuma,

I la   A d´agraïment pel teu somriure.

                         

                                                               Alella-Tavertet 25-VIII-2009 

                                                               Eduard Miró i Saladrigas


-----------------------------------------------

Nadal a Viver

Enlluernat de silenci,

cada floc té el seu llenguatge.

L'emmudiment del blanc

m'escalfa la gelor de l'ànima.

L'infant té fred

dins la soca de l'arbre,

però els vitralls l'il·lumínen

amb volves de nacre.

Només sento la lentitud

i el repòs, de la neu ajaçant-se,

amb la suavitat d'un nadó

quan s'adorm damunt la calma.

Un silenci espès,

respirant el mannà de l'aire,

em fa sentir el lleu batec,

d'aquest Nadal,

vetllant la catifa blanca...

                                                              Eduard Miró i Saladrigas

.................................................



 Preneu-m´ho tot,

deixeu-me només la Paraula.


Climent Forner

Quatre flames d´Advent

en una corona,

i un somriure d´infant

m´han revifat el misteri de nou.

La tendresa feta Verb

i un pessebre al vent

m´han donat el coratge

en aquest Nadal 2009,

per donar-vos el missatge següent:

Preneu-m´ho tot,

deixeu-me només la paraula,

i la creu ,a l´aula.

Perquè no vull despenjar

tota una vida de creient,

ni oblidar el Jesús vivent

que durant tants segles,

ha presidit cor i estances.

Que no ens arrabassin

el poc i molt que ens resta.

Vull seguir contemplant

des de la finestra,

com preguen els infants

al Jesús de Betlem,

acompanyat de pastors amb samarra.

I davant de la seva mirada,

a sobre de la pissarra

aquella creu de fusta,

que hi clavà el meu pare...

                                         Eduard Miró i Saladrigas


Imagen
Poema triat per la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament per felicitar el Nadal.
Proudly powered by Weebly