Tria de poemes
Als absents
Te´n vas amb les mans plenes
mirant vers l´horitzó,
reconciliada i amb bondadesa.
tots els blaus t´inviten
a seguir el camí sense retorn.
Xiula´ns des del xiprer més altiu
i aixecarem el cap mirant enlaire.
O sabrem que estàs surant
damunt de la mar calma.
I quan l´estel més brillant
ens il.lumini les nostres petjades,
les emmarcarem en un cel
ple de gotes d´aigua.
Quin calfred més gran
sento avui a l´espatlla !
Quan recordo el darrer bes
i un lleu somriure en la mirada.
Els teus llavis segellats
sé que no tornaran a besar-me,
però,dorm tranquil.la en el bressol
que avui és més dolç encara
perquè sé que ha estat trenat
amb un miler de plomes d´àngel.
Eduard Miró i Saladrigas
----------------------------------------
Les empremtes
Pels racons del blat,
les empremtes del temps
acaronen el vent
amb l´alè del pa.
Brodant fils de boira
el sol no gosa mirar-lo,
mentre el tren pentina
tot el xiscle de la via.
Un esguard serè
s´imposa en l´àrid capvespre
i la lluna esquinçada
pren la trona de la nit.
L´espiga s´estilitza
per sorprendre vianants,
l´ombra dels quals
s´arrossega per un mar d´or.
Cerquem l´esguard d´infant,
que s´enlluerna
en les escumes del cingle
quan el sol l´encega.
------------------------------------
Un acròstic per Nadal des del Poblenou
Recitat en el programa "Els Matins de TV3", el 24-XII-2009
Neva en silenci
Arran de platja,
Dolçor de nata
Acaronant la sorra.
L´ona s´agenolla
i el mar prega...
Eduard Miró i Saladrigas
-----------------------------------------
A la Núria Xicola
Anit,sol,he gaudit del cel
i les quatre puntes de l´estel
m´han esbossat la lletra N
que havies resseguit fins ara.
Però allargassant la mirada
m´he trobat el teu mar
i tot l´horitzó
m´ha delimitat el teu nom
cavalcant damunt les ones:
La N nodrint d´arpegis el silenci.
Una Ú,perfecte, que ungia la sal
La R rendida de nostàlgia.
Una I intimant amb l´escuma,
I la A d´agraïment pel teu somriure.
Alella-Tavertet 25-VIII-2009
Eduard Miró i Saladrigas
-----------------------------------------------
Nadal a Viver
Enlluernat de silenci,
cada floc té el seu llenguatge.
L'emmudiment del blanc
m'escalfa la gelor de l'ànima.
L'infant té fred
dins la soca de l'arbre,
però els vitralls l'il·lumínen
amb volves de nacre.
Només sento la lentitud
i el repòs, de la neu ajaçant-se,
amb la suavitat d'un nadó
quan s'adorm damunt la calma.
Un silenci espès,
respirant el mannà de l'aire,
em fa sentir el lleu batec,
d'aquest Nadal,
vetllant la catifa blanca...
Eduard Miró i Saladrigas
.................................................
Preneu-m´ho tot,
deixeu-me només la Paraula.
Climent Forner
Quatre flames d´Advent
en una corona,
i un somriure d´infant
m´han revifat el misteri de nou.
La tendresa feta Verb
i un pessebre al vent
m´han donat el coratge
en aquest Nadal 2009,
per donar-vos el missatge següent:
Preneu-m´ho tot,
deixeu-me només la paraula,
i la creu ,a l´aula.
Perquè no vull despenjar
tota una vida de creient,
ni oblidar el Jesús vivent
que durant tants segles,
ha presidit cor i estances.
Que no ens arrabassin
el poc i molt que ens resta.
Vull seguir contemplant
des de la finestra,
com preguen els infants
al Jesús de Betlem,
acompanyat de pastors amb samarra.
I davant de la seva mirada,
a sobre de la pissarra
aquella creu de fusta,
que hi clavà el meu pare...
Eduard Miró i Saladrigas
Te´n vas amb les mans plenes
mirant vers l´horitzó,
reconciliada i amb bondadesa.
tots els blaus t´inviten
a seguir el camí sense retorn.
Xiula´ns des del xiprer més altiu
i aixecarem el cap mirant enlaire.
O sabrem que estàs surant
damunt de la mar calma.
I quan l´estel més brillant
ens il.lumini les nostres petjades,
les emmarcarem en un cel
ple de gotes d´aigua.
Quin calfred més gran
sento avui a l´espatlla !
Quan recordo el darrer bes
i un lleu somriure en la mirada.
Els teus llavis segellats
sé que no tornaran a besar-me,
però,dorm tranquil.la en el bressol
que avui és més dolç encara
perquè sé que ha estat trenat
amb un miler de plomes d´àngel.
Eduard Miró i Saladrigas
----------------------------------------
Les empremtes
Pels racons del blat,
les empremtes del temps
acaronen el vent
amb l´alè del pa.
Brodant fils de boira
el sol no gosa mirar-lo,
mentre el tren pentina
tot el xiscle de la via.
Un esguard serè
s´imposa en l´àrid capvespre
i la lluna esquinçada
pren la trona de la nit.
L´espiga s´estilitza
per sorprendre vianants,
l´ombra dels quals
s´arrossega per un mar d´or.
Cerquem l´esguard d´infant,
que s´enlluerna
en les escumes del cingle
quan el sol l´encega.
------------------------------------
Un acròstic per Nadal des del Poblenou
Recitat en el programa "Els Matins de TV3", el 24-XII-2009
Neva en silenci
Arran de platja,
Dolçor de nata
Acaronant la sorra.
L´ona s´agenolla
i el mar prega...
Eduard Miró i Saladrigas
-----------------------------------------
A la Núria Xicola
Anit,sol,he gaudit del cel
i les quatre puntes de l´estel
m´han esbossat la lletra N
que havies resseguit fins ara.
Però allargassant la mirada
m´he trobat el teu mar
i tot l´horitzó
m´ha delimitat el teu nom
cavalcant damunt les ones:
La N nodrint d´arpegis el silenci.
Una Ú,perfecte, que ungia la sal
La R rendida de nostàlgia.
Una I intimant amb l´escuma,
I la A d´agraïment pel teu somriure.
Alella-Tavertet 25-VIII-2009
Eduard Miró i Saladrigas
-----------------------------------------------
Nadal a Viver
Enlluernat de silenci,
cada floc té el seu llenguatge.
L'emmudiment del blanc
m'escalfa la gelor de l'ànima.
L'infant té fred
dins la soca de l'arbre,
però els vitralls l'il·lumínen
amb volves de nacre.
Només sento la lentitud
i el repòs, de la neu ajaçant-se,
amb la suavitat d'un nadó
quan s'adorm damunt la calma.
Un silenci espès,
respirant el mannà de l'aire,
em fa sentir el lleu batec,
d'aquest Nadal,
vetllant la catifa blanca...
Eduard Miró i Saladrigas
.................................................
Preneu-m´ho tot,
deixeu-me només la Paraula.
Climent Forner
Quatre flames d´Advent
en una corona,
i un somriure d´infant
m´han revifat el misteri de nou.
La tendresa feta Verb
i un pessebre al vent
m´han donat el coratge
en aquest Nadal 2009,
per donar-vos el missatge següent:
Preneu-m´ho tot,
deixeu-me només la paraula,
i la creu ,a l´aula.
Perquè no vull despenjar
tota una vida de creient,
ni oblidar el Jesús vivent
que durant tants segles,
ha presidit cor i estances.
Que no ens arrabassin
el poc i molt que ens resta.
Vull seguir contemplant
des de la finestra,
com preguen els infants
al Jesús de Betlem,
acompanyat de pastors amb samarra.
I davant de la seva mirada,
a sobre de la pissarra
aquella creu de fusta,
que hi clavà el meu pare...
Eduard Miró i Saladrigas
Poema triat per la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament per felicitar el Nadal.
