Perfum de Silenci
C.D. de "Perfum de Silenci"amb les músiques de Josep Meseguer,Jordi Vers,Salvador Pané i les veus de Mariela Alende,Maria Teresa Figa,la guitarra de Joan Abril i les veus d´Eduard Miró,Montserrat Gales,Rafael Barrera i Colin Hugh ClarÉs un llibre que ha reunit per alguns dels seus poemes una tretzena de guardons.Aquesta és una edició en tres llengües,acompanyada d´un C.D.i amb un pròleg de Pasqual Iranzo.Ha estat presentat en diversos escenaris,entre ells ,el del Fòrum de les Cultures 2004.
És un poemari compost de quaranta poemes, dividits en tres parts, com a número simbòlic de l´Antic i Nou Testament. Josep Romeu qualifica l´obra d´Eduard Miró com a "poesia del silenci", basada en una meditació a mitja veu.
Aprofundeix en la relació interioritzada del poeta, de l´home, amb la Divinitat, des de les profunditats del "silenci" trèmol de l´ànima solitària i conscient dels seus comportaments amb el Nom i el Tot immens,entre el penediment de les mancances i l´esperança de plenitud.
La primera part, "Suite de Testaments", és de temàtica bíblica però relacionada amb la realitat actual de l´ésser humà. A "L´Immensisme", el segon apartat,el poeta ens parla de la perplexitat de l´home davant de la grandesa inabastable de l´univers i del mar, i evoca l´Absolut, l´Arquitecte "avantguardista" d´aquesta immensitat.
A la darrera part, "Diàleg", l´autor manté una conversa interior amb Déu, la qual parteix d´un penediment, una reflexió i una confessió constants. Però com va escriure Pere Ribot, "més enllà de la tragedia íntima, surt un raig de llum esperançador".
En conclusió, pot afirmar-se que aquests poemes són el resultat d´unes vivències personals molt profundes, sovint la resposta necessària d´agraïment després d´haver viscut diversos fets que han frapat el poeta en un moment donat de la seva existència,
És un poemari compost de quaranta poemes, dividits en tres parts, com a número simbòlic de l´Antic i Nou Testament. Josep Romeu qualifica l´obra d´Eduard Miró com a "poesia del silenci", basada en una meditació a mitja veu.
Aprofundeix en la relació interioritzada del poeta, de l´home, amb la Divinitat, des de les profunditats del "silenci" trèmol de l´ànima solitària i conscient dels seus comportaments amb el Nom i el Tot immens,entre el penediment de les mancances i l´esperança de plenitud.
La primera part, "Suite de Testaments", és de temàtica bíblica però relacionada amb la realitat actual de l´ésser humà. A "L´Immensisme", el segon apartat,el poeta ens parla de la perplexitat de l´home davant de la grandesa inabastable de l´univers i del mar, i evoca l´Absolut, l´Arquitecte "avantguardista" d´aquesta immensitat.
A la darrera part, "Diàleg", l´autor manté una conversa interior amb Déu, la qual parteix d´un penediment, una reflexió i una confessió constants. Però com va escriure Pere Ribot, "més enllà de la tragedia íntima, surt un raig de llum esperançador".
En conclusió, pot afirmar-se que aquests poemes són el resultat d´unes vivències personals molt profundes, sovint la resposta necessària d´agraïment després d´haver viscut diversos fets que han frapat el poeta en un moment donat de la seva existència,
Tria de poemes del llibre " Perfum de Silenci"
De la primera part intitulada "Suite de Testaments".
GETSEMANÍ
Barbotejo lletres incomptables
convertides en gotes de suor,
lliscant pels poros de l´ànima
que sagna, freda, desconfiada.
Rèptil esperpent és la por
que s´arrossega, bífida,
per les estances del meu cor!
Deixeu que ressegueixi en el cel
el vostre rostre que imagino,
càlid, serè, dolç...
Ara tasto la tranquil·litat!
---------------------------------
De la segona part del llibre intitulada "L´Immensisme":
A L´AMIC
A Vós, que sou immens.
Quan el sol fa pampallugues
a l´esquerda de la roca,
oi que acluqueu l´ull
amb complicitat,
perquè entenguem
al veure el mar,
i al veure el cel,
la vostra arquitectura
de l´immensisme.
Música de Josep Meseguer
A la Montse
Dorm, Mar, dorm,
que el Cel vetlla
el teu son tremolós.
Desperta´t, Poesia, que el Mar
és atent als teus mots.
Amant, somriu al Mar I al Mot
i besa el Cel
que vetlla a tots dos.
Dues versions musicades per Salvador Pané i Josep Meseguer
------------------------------------------------
CÍCLIC
A Fèlix Gales
La nit no s´envelleix mai,
jo sí. Ella torna en acabar el dia,
Sempre vigorosa, nova: sembla
no recordar la seva nit anterior.
Però, a mi, la meva nit se m´allunya
cada dia més,per trobar la llum
on tot recomenci de nou i per sempre.
Alella, nit del l8 d´agost
Música de Jordi Vers. Veu en anglès de Mariela Alende.
-------------------------------------------------
De la tercera part intitulada "Diàleg":
T´HE VIST A L´HORITZÓ
T´he escrit,
molt abans de llegir
en el teu Rostre,
el somriure...
He parlat de Tu a tothom,
molt abans de conèixer
el teu Nom.
I ara, que t´he vist
reflectit en els meus ulls,
que t´has fet present
entre els meus fulls.
El meu prec senzill
fet silenci de vers,
el meu popema
fet Paraula...
I tots els meus reculls,
te´ls retorno a Tu,
autor inèdit del meu viure.
T´he escrit,
després de llegir
en el teu Rostre
el somriure.
Música de Josep Meseguer. Interpreta el grup Ressò.
--------------------------------------------
PRE-PÒSTUM
En el moment de morir
faré un poema, bruscament,
amb un sol mot, modest,
te´l regalaré a Tu.
I una llàgrima massa grossa
mullarà la suavitat del paper.
Serà inèdit, únic,el darrer,
segurament el millor.
Però, tindrà premi?
Potser el de l´eternitat que espero.
Música de Josep Meseguer