Entrevistes
Entrevistes
Extracte de l´article "Els llibres, grans mestres en valors" de Miquel àngel Codina.
Catalunya Cristiana,22 d´abril, de 2004.
"Eduard Miró, poeta i mestre, aposta pel concepte "Poesia del Silenci" més ecumènic, que "inclouria la poesia transcendent, la mística, l´existencial, la metafísica, la de reflexió...comunes a totes les religions"
Instrument d´evangelització.
Per a Eduard Miró, escriure poesia religiosa és una mena de vocació. "Com a poetes, si donem testimoni de la nostra fe, sent sincers amb nosaltres mateixos i amb els lectors,estem evangelitzant. És el nostre deure com a creients" diu convençut.
"Una de les meves satisfaccions més grans-subratlla-ha estat quan algun agnòstic m´ha assegurat que la meva poètica li havia entusiasmat. De ben segur que el missatge li havia arribat. Un altre exemple seria quan un lector et diu que ha superat un moment de crisi espiritual gràcies al teu llibre, o bé quan et confessen que s´havien allunyat del camí i a través de la lectura han recuperat la trajectòria que creien perduda. Aquests són els resultats de l´aspecte evangelitzador."
Trets característcs de la poesia religiosa.(Article de M.A.Codina)
El poeta Eduard Miró manifesta el següent: "La poesia religiosa no ha de parlar tan sols dels personatges de l´Evangeli o de l´Església, sinó de les preguntes que s´ha fet l´home des de sempre: l´existència, el transcendent, el diàleg interior amb la divinitat..., és a dir, donar a conèixer el nostre " paisatge interior", com deia Mn. Pere Ribot."
Entrevista a Eduard Miró, per Laia De Bobes. Revista ALELLA. Març-Gener 2004.
Què és per a tu la poesia?:
"Suggerir amb les paraules, imatges, silencis, fer vibrar el lector, esmicolar les coses, anar més lluny, capbussar-se, ficar-s´hi dins: entre els espais del marbre pots notar sensacions...és necessari estar sol, interioritzar aquestes sensacions i després explicar cada detall, i sintetitzar mitjançant la imatge i la paraula per arribar al lector".
Dóna més importància al contingut que a la forma, i per això fuig de la rima, i opina que els versos han de ser entenedors, però de nivell, perquè un poema no funciona si no l´entens o si no et posa els pèls de punta .
I és que, si ens posem a la pell del lector i del públic, diu el nostre personatge, "un poema s´ha de disfrutar quan el llegeixes". Això ens porta a la seva facets de rapsoda...Sovint a la gent quan recita no se l´entén: no vocalitzen, van de pressa, i els que escolten s´avorreixen. "S´ha de llegir fent els silencis que el text demana, I posant-hi l´ànima ", diu Miró, convençut: "Això no té cap secret!". Potser no, però el cert és que quan és ell qui ho fa, sempre agrada...I el tornen a convidar! El secret és el següent: "Com que el meu taranna és molt variat, segons l´estat d´ànim en què em trobo, veig coses noves en la poesia; i els lectors igual:el mateix poema diu coses diferents a persones diferents, aquesta és la màgia de la poesia", diu a mode de justificació.
Cal afegir, però, que ell sap crear la tensió que cal i captivar l´audiència...probablement això li ve de l´exercici del magisteri: qui té vocació de mestre disfruta quan veu que els alumnes estan atents i recorre a tota mena d´estratègies per mantenir l´atenció del públic...Això mateix és el que aplica quan fa presentacions de llibres, i així es fica el públic a la butxaca.
Eduard Miró té fusta d´activista, de dinamitzador cultural; "Els últims anys he gastat més energia en organitzar coses, en fer shows per als altres que en el meu treball personal", diu.
Extracte de l´article "Els llibres, grans mestres en valors" de Miquel àngel Codina.
Catalunya Cristiana,22 d´abril, de 2004.
"Eduard Miró, poeta i mestre, aposta pel concepte "Poesia del Silenci" més ecumènic, que "inclouria la poesia transcendent, la mística, l´existencial, la metafísica, la de reflexió...comunes a totes les religions"
Instrument d´evangelització.
Per a Eduard Miró, escriure poesia religiosa és una mena de vocació. "Com a poetes, si donem testimoni de la nostra fe, sent sincers amb nosaltres mateixos i amb els lectors,estem evangelitzant. És el nostre deure com a creients" diu convençut.
"Una de les meves satisfaccions més grans-subratlla-ha estat quan algun agnòstic m´ha assegurat que la meva poètica li havia entusiasmat. De ben segur que el missatge li havia arribat. Un altre exemple seria quan un lector et diu que ha superat un moment de crisi espiritual gràcies al teu llibre, o bé quan et confessen que s´havien allunyat del camí i a través de la lectura han recuperat la trajectòria que creien perduda. Aquests són els resultats de l´aspecte evangelitzador."
Trets característcs de la poesia religiosa.(Article de M.A.Codina)
El poeta Eduard Miró manifesta el següent: "La poesia religiosa no ha de parlar tan sols dels personatges de l´Evangeli o de l´Església, sinó de les preguntes que s´ha fet l´home des de sempre: l´existència, el transcendent, el diàleg interior amb la divinitat..., és a dir, donar a conèixer el nostre " paisatge interior", com deia Mn. Pere Ribot."
Entrevista a Eduard Miró, per Laia De Bobes. Revista ALELLA. Març-Gener 2004.
Què és per a tu la poesia?:
"Suggerir amb les paraules, imatges, silencis, fer vibrar el lector, esmicolar les coses, anar més lluny, capbussar-se, ficar-s´hi dins: entre els espais del marbre pots notar sensacions...és necessari estar sol, interioritzar aquestes sensacions i després explicar cada detall, i sintetitzar mitjançant la imatge i la paraula per arribar al lector".
Dóna més importància al contingut que a la forma, i per això fuig de la rima, i opina que els versos han de ser entenedors, però de nivell, perquè un poema no funciona si no l´entens o si no et posa els pèls de punta .
I és que, si ens posem a la pell del lector i del públic, diu el nostre personatge, "un poema s´ha de disfrutar quan el llegeixes". Això ens porta a la seva facets de rapsoda...Sovint a la gent quan recita no se l´entén: no vocalitzen, van de pressa, i els que escolten s´avorreixen. "S´ha de llegir fent els silencis que el text demana, I posant-hi l´ànima ", diu Miró, convençut: "Això no té cap secret!". Potser no, però el cert és que quan és ell qui ho fa, sempre agrada...I el tornen a convidar! El secret és el següent: "Com que el meu taranna és molt variat, segons l´estat d´ànim en què em trobo, veig coses noves en la poesia; i els lectors igual:el mateix poema diu coses diferents a persones diferents, aquesta és la màgia de la poesia", diu a mode de justificació.
Cal afegir, però, que ell sap crear la tensió que cal i captivar l´audiència...probablement això li ve de l´exercici del magisteri: qui té vocació de mestre disfruta quan veu que els alumnes estan atents i recorre a tota mena d´estratègies per mantenir l´atenció del públic...Això mateix és el que aplica quan fa presentacions de llibres, i així es fica el públic a la butxaca.
Eduard Miró té fusta d´activista, de dinamitzador cultural; "Els últims anys he gastat més energia en organitzar coses, en fer shows per als altres que en el meu treball personal", diu.